La primera vegada que vaig veure les seves fotografies la inquietutd em va dominar, clarament fotografiava allò que la majoria de persones no volen veure, o veuen només per morbositat , molt especialment vaig percebre que dins de les seves fotografies quedava impresa l'essència de cada un dels retratats.
Va ser poc abans que havia vist "El Replandor" (Stanley Kubrick, 1980). Aquesta película també em va inquietar moltíssim, i crec que ningú pot oblidar aquelles bessones amb capacitat de gelar la sang. Si tenim en compte que Diane Arbus va morir al juliol de 1971, i mirem les dues imatges que tenim a continuació podríem dir que aquesta autora ha estat i seguirà estant una font d'inspiració per a molts autors, i altres com a mínim haurem de reconèixer la seva valuosa aportació al món de la fotografia.
 |
| Identical Twins, Roselle, New jersey 1967 |
 |
| Imatge de la pel·lícula The Shining, Stanley Kubrick, 1980 |
Diane Arbus va néixer en el si d'una família de classe alta, fet que en certa manera la va marcar durant tota la seva vida. Va viure en el tram que va des de 1923 a 1971, durant aquest període van ser moltíssims els canvis que va viure la societat dels Estat Units d'Amèrica. Però ella, un cop has llegit la seva biografia, dóna la impresió d'haver viscut en paral·lel a la història tota la seva vida.
 |
| Diana Arbus |
No sabria, sense temor a equivocar-me, com definir qui ha estat la Diane. Les persones que parlen d'ella, parlan d'una dona de bellesa inusual i captivadora, molt intel·ligent, que parlava molt suaument i amb to molt baixet. La introversió sembla haver-la acompanyat bona part de la seva vida, encara que era molt depenén dels seus amics i amigues.
Una altra constant ha estat que l'extrema sensació de solitud possiblement va ser la seva pitjor enemiga. Sempre acompanyada de la sensació de no mereixer estar entre els grans de la fotografia, amb una depenència emocional molt marcada envers determinats autors contemporanis com poden ser el seu marit en Allan Arbus, Marvin Israel i Richard Avedon, juntament amb la seva baixa autoestima són trets característics, que personalment m'han sorprés.
 |
| Diane Arbus |
Com una dona amb la valentia d'entrar a lloc indescriptibles i de fotografiar a persones que possibblement a la majoria dels mortals ens farien tremolar, podia ser tan feble en altres aspectes de la seva vida? No puc dir que tingui la solució, perque cada humà està dissenyat d'una manera, i ella no va ser l'excepció. Si comentaré en aquest punt, que la vida de la Diane vista a través dels ulls dels que la van conèixer et fa pensar en una persona del gènere femení que va tardar molt de temps en donar el gran pas de deixar de costat la seva "educació" com a dona (on el més important era ser esposa, mare i complir fidelment amb aquestes tasques), per començar la seva vida com a fotògrafa.
Lamentablement, durant tota la seva vida la malenconia va ser una constant, i malauradament aquesta derivava en depressions amb massa freqüència. Durant molt de temps a la seva vida la seva família (filles i/o marit), juntament amb la fotografia li donaven les forces necessàries per sortir d'aquestes depressions. Finalment ni la fotografia que era tot per ella la va poder mantenir connectada a la vida, va deixar aquest món per voluntat pròpia al juliol de 1971 a l'edat de 48 anys, sembla ser que darrerament deia que no volia envellir...
"...se encontró preguntandose qué era lo que todos buscaban en esta vida." Diana, respondiéndole como si él hubiera hecho la pregunta en voz alta..., dijo: <No la infancia. Es algo más lo que buscamos, algo de lo que no somos conscientes, aunque quizá ya esté aqui>
De tot el que he llegit d'ella, em quedo amb el llibre :Diane Arbus Patricia Bosworth Ed. Lumen ISBN 84-264-1553-9
