L’espai era tot moll, just havien acabat la ‘tasca’ de netejar i desinfectar les instal·lacions. La neteja, com donava massa feina treure els gossos de les gàbies, es realitzava amb la majoria d’animals a l’interior. Estaven tots xops. Vaig pensar com algú ho permetia. Com el responsable polític anterior ho havia permès?
No vaig necessitar fer un gran esforç per veure que la gestió no era l’adequada, que el benestar dels animals no era una prioritat, i que de fet el tracte que rebien era deplorable.
D’aquell primer dia tinc a la memòria moltes imatges, d’entre totes una sobresurt. En una de les gàbies hi havia un cadellet blanc, amb el pèl una mica llarg que agonitzava. Vaig fer el que qualsevol persona amb una mica d’empatia hauria fet, demanar perquè aquest gosset no estava rebent l’atenció veterinària que necessitava?. La resposta no podria haver-me semblat més terrible, aquell dia no tocava que cap de les veterinàries que atenien als animals passés. El següent que vaig demanar que fos atès immediatament, i se m’informés de quin era l'estat del cadell. L’atenció va arribar tard, i el gosset no va sobreviure.
La realitat que tenia davant era horrible. Els gossos malvivien en gàbies, i en els moments de més 'ocupació' aquestes gàbies individuals tenien més d’un animal. Els gats vivien tancats en una mena de gàbia que ocupava un racó, estaven just al costat dels gossos, amb el patiment i estrès conseqüent. El sol era una il·lusió per a gossos i gats. Si bé l’espai tenia un pati bastant gran els gossos no podien gaudir d’ell ja que no entrava dins de les tasques habituals deixar als gossos lliures. No hi havia espai per la recepció dels animals, ni un despatx adequat per fer les adopcions. Tampoc hi havia un espai habilitat per cadells i gatets, o animals ferits, malalts o en recuperació. La zona de quiròfan feia por. No hi havia cap espai per la higiene dels animals. Abans d’entrar al refugi aquell dia sabia que tindria molt feina a fer, però mai hauria pensat que fos tan difícil.
No vaig necessitar fer un gran esforç per veure que la gestió no era l’adequada, que el benestar dels animals no era una prioritat, i que de fet el tracte que rebien era deplorable.
D’aquell primer dia tinc a la memòria moltes imatges, d’entre totes una sobresurt. En una de les gàbies hi havia un cadellet blanc, amb el pèl una mica llarg que agonitzava. Vaig fer el que qualsevol persona amb una mica d’empatia hauria fet, demanar perquè aquest gosset no estava rebent l’atenció veterinària que necessitava?. La resposta no podria haver-me semblat més terrible, aquell dia no tocava que cap de les veterinàries que atenien als animals passés. El següent que vaig demanar que fos atès immediatament, i se m’informés de quin era l'estat del cadell. L’atenció va arribar tard, i el gosset no va sobreviure.
La realitat que tenia davant era horrible. Els gossos malvivien en gàbies, i en els moments de més 'ocupació' aquestes gàbies individuals tenien més d’un animal. Els gats vivien tancats en una mena de gàbia que ocupava un racó, estaven just al costat dels gossos, amb el patiment i estrès conseqüent. El sol era una il·lusió per a gossos i gats. Si bé l’espai tenia un pati bastant gran els gossos no podien gaudir d’ell ja que no entrava dins de les tasques habituals deixar als gossos lliures. No hi havia espai per la recepció dels animals, ni un despatx adequat per fer les adopcions. Tampoc hi havia un espai habilitat per cadells i gatets, o animals ferits, malalts o en recuperació. La zona de quiròfan feia por. No hi havia cap espai per la higiene dels animals. Abans d’entrar al refugi aquell dia sabia que tindria molt feina a fer, però mai hauria pensat que fos tan difícil.
 |
| Foto 2 |
Les dades no enganyaven, el darrer any (el 2006) havien estat adoptats 41 gossos i 11 gats. El cost total del manteniment del refugi eren més de 60.000€/any. No sóc de posar preu a la vida, però si tinc la creença de que l’estalvi és la clau de la bona gestió sumat a l’eficiència i l’eficàcia dels serveis públics. Així doncs el punt de sortida era depriment:
- El Refugi, era un espai tancat al públic (és a dir sense horari d’atenció al públic), on el benestar dels animals era mínim, i no era una prioritat, de fet Sant Boi estava adherit a la moratòria que permetia sacrificar animals sans, és a dir sense cap motiu humanitari.
- Les dades d’animals adoptats depriments (un total de 52 animals)
- No hi havia voluntariat, en un moment que la majoria d’espai similar el tenien.
- La seva eficiència i eficàcia molt millorable.
La qüestió és que a l'any 2010, 3 anys després d'iniciar el projecte que transformaria l'espai en el RMAC Sant Boi, gràcies a tota la tasca desenvolupada es va aconseguir:
- Priorització del benestar animal, només se sacrificava per raons humanitàries. Ja no formavem part dels Ajuntament que continuaven adherit a la moratoria per continuar sacrificant.
- Increment d'adopcions, per exemple al 2010 dels 1016 animals que van entrar al refugi, van sortir 981.
- Reducció de la despesa de gestió gràcies a l'actualització del conveni amb Santa Coloma de Cervelló i l'acord d'un nou conveni amb l'Ajuntament de L'Hospitalet (la suma total dels dos convenis 2010 136.753,42€ 2011 172,000€. Actualment el conveni de L'Hospitalet s'ha perdut.
El projecte va ser ideat per desenvolupar-lo en dues etapes. L'execució de la primera etapa va durar tres anys. Les actuacions es van centrar en
adaptar l’espai i incrementar-lo. I alhora abrir-lo a la ciutadania.
- Ampliació per aconseguir un nou pati, sense gàbies però amb cobert parcial, que es destina als gossos que porten més temps.
- Adaptació del pati interior (foto2) per permetre que els gossos estiguin en grup. Les antigues gàbies sense porta fan refugi.
- Construcció de la nova gatera situada lluny del pati principal dels gossos. Amb un espai interior i un pati exterior.
- Adaptació un dels espais com zona de bany, i col·locació de gàbies d'hospitalització per animals en situacions delicades (massa petits, recuperant-se...).
- Creació un espai pels treballadors de l’empresa o entitat que portés el refugi. En aquest cas, haig d’agrair la col·laboració d’en Josep Maria Cervelló (regidor de Medi Ambient i Entorn Natural en aquell moment) ja que des de la seva regidoria es va cedir un mòdul prefabricat.
- Adaptació d’un espai com a despatx per realitzar els diferents tràmits, i tasques administratives.
- Reorganització de la resta d’espais.
- Inici del voluntariat al RMAC durant l’any 2009. En el període de 2009-2011 van ser quasi 400 persones les que van col·laborar com a voluntaris, fent una tasca indescriptible. Sense els voluntaris el projecte no hauria arribat tan lluny.
- Potenciar els convenis amb altres ajuntaments.
Però és necessari continuar desenvolupant el projecte per assegurar el futur del RMAC, un espai obert a la gent de Sant Boi, que permeti desenvolupar xerrades, tallers, cursos entre d'altres activitats i alhora permeti a gossos, gats i altres animals gaudir d'una segona oportunitat.
Ja al 2010-2011 es va començar realitzant petits programes realicionats amb Activitats Assistides amb animals i Teràpies Assistides amb animals. I ara és el moment de desenvolupar la segona etapa, per garantir aquest futur les propostes són:
- Ampliar el Refugi Municipal d’animals de companyia (RMAC) com a mínim en tres vegades la seva mida actual per garantir un servei adequat tant als animals allà recollits com a les persones que en facin ús.
- Vincular taller formatius al RMAC relacionats amb teràpies assistides amb animals, cuidador de nuclis zoològics, auxiliar tècnic de veterinària i altres similars.
- Educar per a la convivència entre persones i animals, vinculant tallers, activitats o campanyes al RMAC, a altres àrees adequades o a mitjans de comunicació.
- Crear un equip de voluntariat específic per participar en activitats relacionades amb les teràpies i activitats assistides amb animals.
- Crear un programa específic municipal d’ajuda per a persones en una situació temporal o permanent que els impedeix garantir la cura adequada dels seus animals de família.
- Vetllar per una bona gestió del RMAC que inclogui l’increment de convenis amb altres municipis del Baix Llobregat.
- Promoure activament l’adopció i la tinença responsable d’animals.
Fer una bona coordinació del voluntariat animalista.
Propostes incloses al Programa Electoral 2015-2019 d'ERC de Sant Boi.
Per veure totes les propostes Benestar Animal: http://www.nousantboi.cat/
