Al juny del 2013 un petit cadell de gat va passar per una terrible i traumàtica experiència. No va ser fins passats uns dies que la Tres, el Jose i jo mateixa passejant per un carrer de Sant Boi el vam trobar. Era una boleta tota bruta, immòbil i sense quasi vida que des d'un racó mirava sense mirar. Estava tot adolorit al costat d'una menjadora de gats de carrer.
Em vaig acostar amb cura, mentre el Jose es quedava amb la Tres, per evitar que el petitó s'espantés. El fet de ser veterinària no treu que el cor s'encongeixi cada vegada que una es troba davant animals malferits. Tenia quasi la meitat del seu petit cos cremat, i de feia uns dies. La revetlla de Sant Joan sol deixar animals ferits, ja sigui per accidents o per actes de maltractament.
De seguida gràcies a PROGAT Sant Boi, i molt especialment a la Silvia Roca, es va posar en marxa el dispositiu que havia d'intentar salvar la vida del Raylan. El vam portar a la Clínica Veterinària Delta, una de les clíniques veterinàries que col·laboran amb PROGAT Sant Boi,on li van fer les cures oportunes. La Silvia Roca va fer de casa d'acollida, mentre li buscavem entre tots una bona família que l'estimés pel que és i no per les seqüeles que tindria degut a les cremades sofertes.La família va aparèixer, no podíem estar més contentes. La seva família ja semblava meravellosa, i realment ho és.
Em vaig acostar amb cura, mentre el Jose es quedava amb la Tres, per evitar que el petitó s'espantés. El fet de ser veterinària no treu que el cor s'encongeixi cada vegada que una es troba davant animals malferits. Tenia quasi la meitat del seu petit cos cremat, i de feia uns dies. La revetlla de Sant Joan sol deixar animals ferits, ja sigui per accidents o per actes de maltractament.
De seguida gràcies a PROGAT Sant Boi, i molt especialment a la Silvia Roca, es va posar en marxa el dispositiu que havia d'intentar salvar la vida del Raylan. El vam portar a la Clínica Veterinària Delta, una de les clíniques veterinàries que col·laboran amb PROGAT Sant Boi,on li van fer les cures oportunes. La Silvia Roca va fer de casa d'acollida, mentre li buscavem entre tots una bona família que l'estimés pel que és i no per les seqüeles que tindria degut a les cremades sofertes.La família va aparèixer, no podíem estar més contentes. La seva família ja semblava meravellosa, i realment ho és.
Ara en Raylan és el Moño per la forma de la seva cua. És un gat feliç, estimat i que s'estima amb bogeria a la seva família. Fa ja un temps l'Alba em va enviar una foto del Moño adult, textualment em deia que potser si escribia sobre una història amb un final tan feliç la gent perdria la por a adoptar animals amb problemes de salut,i s'animaria a oferir una nova oportunitat a aquests. Doncs, esperem que sigui així.
 |
| En Raylan a casa seva |
 |
| En Raylan quan el vam trobar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada