Sant Boi, ciutat amiga dels animals? I què passa amb les curses de braus i els correbous?

Sempre m’he preguntat si la gent que viu a Sant Boi sap què s’emet els dilluns a les 21 hores a Radio Sant Boi. 

I què és el que podem escoltar dilluns a les 21h a l’emissora municipal, és a dir, pagat amb diners públics? Doncs, gràcies a la permissivitat dels partits que governen la nostra ciutat, trobem un programa de ràdio que enalteix la barbàrie. Sota el suggeridor nom de 'Tendido 5', un ja pot imaginar-se que li arribarà a través de les ones; però en cas de no tenir-lo clar sempre es pot prémer el següent link  <iframe width="600" height="220" src="http://enacast.com/iframe/104291" frameborder=0 allowfullscreen></iframe>, i escoltar com les paraules descriuen el maltractament al que se sotmet a un animal amb capacitat de sentir estrès, dolor, por...en definitiva un ésser “sintiente” 

Nota ¹: Per ampliar perquè es parla d’éssers ‘sintientes’ i per desmuntar mites que pretenen convèncer de que els braus no pateixen, Derecho Animal-Seres Sintientes 

LIBERAONG Tauromàquia IgualdadAnimal Denuncia la crueldad de los festejos taurinos AVATMA Estudis científics i revisions científiques sobre el patiment dels braus de lidia  

http://www.santboi.cat/concurssms

Aquesta situació ve de lluny, tot i que el 23 de novembre de 2009 el grup municipal d'ERC-AM, a través del seu portaveu en Josep Maria Cervelló,  va presentar una moció per intentar canviar-la. Un canvi necessari per una ciutat que diu ser amiga dels animals. En resum, aquesta moció demanava que Sant Boi de Llobregat es declarés ciutat en contra de les curses de braus i dels correbous, i amiga dels animals.

06. Aprovació de la moció presentada pel grup municipal d'ERC sobre Sant Boi contra les curses de braus i contra la difusió per mitjans públics municipals de continguts favorables als espectacles amb patiment i/o mort animal 

Aquesta moció volia complementar, per coherència, una altra que feia just un mes s'havia aprovat. En aquest darrer cas, el grup municipal  d’ICV-EUiA-EPM havia presentat una moció demanant la prohibició d’instal·lar circs amb animals salvatges a la ciutat. És a dir que Sant Boi fos una ciutat lliure de circs amb animals salvatges (res es deia en ella dels animals domèstics). En aquest cas el consistori va aprovar-la per majoria. Però en el cas de la moció presentada per ERC-AM no va ser així. El resultat final d'aquesta votació va ser: 

• Es rebutjada per 12 regidors presents. 8 de PSC-PM, 3 de PP, 1 de C's.

• Voten a favor 8 regidors presents. 3 d'ICV-EUiA-EPM, 3 de CIU i 2 d'ERC (ESQUERRA-AM).

A l'acta podem llegir les paraules  del Sr. Miguel Ángel Merino: "ja sabem per avançat que no sortirà endavant per matemàtiques del plenari", que descriuen a la perfecció el moment. En el 2009 el PSC tenia majoria absoluta, de fet no necessitava a ningú més per rebutjar la moció; però, a més a més, es van sumar  4 regidors més (3PP i 1C's). Aquesta situació estava a dos anys de canviar. Al 2011 el PSC perdia la seva majoria, passava de 13 a 10 regidors,  ICV-EUiA treia 4 regidors. Com aquestes dues formacions novament van pactar, la Ciutat amiga dels animals podria haver tingut l'oportunitat de canviar la seva actitud envers una tradició sagnant i bàrbara, només calia que ICV-EUiA hagués posat el debat sobre la taula on es negociaven el pacte de govern. En aquest cas, Sant Boi podria haver-se manifestat obertament lliure de correbous i curses de braus, i òbviament Tendido 5 desaparèixer de la radio municipal. Però, avui quasi 6 anys després, la situació és la mateixa. En el mandat 2011-2015 Tendido 5 no va ser un problema perquè ICV-EUiA tornés a pactar amb el PSC, un partit que ja havia demostrat la seva opinió en referència a la tauromàquia, ni tampoc em consta que és parles de que la nostra ciutat fos amiga dels animals dient No a les curses amb braus i als correbous. Personalment per a mi sí que és un problema ètic, per això (entre d'altres coses) estic on estic.

Nota²: Si el PSC-PM hagués permès llibertat de vot possiblement la Sra. Montserrat Mirabent i Sra. Elena Amat no haurien marxat en aquest punt, i en el meu cas personal no hauria mostrat el meu rebuig no assistint al Ple d'aquell dia. Òbviament només puc parlar per mi mateixa, al 2009 la meva situació al grup municipal era difícil. Aquesta votació, en la que no se'ns va permetre llibertat de vot en un tema tan sensible com aquest, només demostra la tirania que alguns partits poden tractar als seus membres. Vaig valorar moltes opcions, prèviament vaig demanar insistentment llibertat de vot, però se’m va negar (és el que pasa quan pesen més els vots que els ideals), l’altra opció hauria estat trencar la disciplina de vot però ja al 2008 vaig haver de posar sobre la taula les delegacions que portava per altres motius que no venen al cas. Però el 2009 va ser l'any en el que havia posat en marxa el voluntariat, fet que determinava posar en perill tot el projecte de canvi del RMAC Sant Boi (voluntariat inclòs). També hauria estat una deslleialtat en relació a altres àmbits que treballava en aquell precís moment. Per això al final vaig optar per no assistir, el meu vot no canviava res, la suma de protagonistes hauria passat de 11 en contra a 9 a favor. Ningú més del PSC havia acceptat votar a favor.

Ara, torna a començar una nova etapa institucional a l'Ajuntament de Sant Boi. Novament ha canviat el panorama polític, han entrat formacions polítiques que no hi eren (entre elles, ERC). Això determina que el tema no tornarà a ser obviat, tot i estar difícil novament per la suma de vots, el debat s'ha de tornar a obrir. Aquesta lluita, no pot deixar-se al marge. Les curses de braus i els correbous són tradicions pròpies d’un passat molt llunyà, època en la què la nostra espècies era incapaç de sentir empatia envers el sofriment dels altres (animals humans o no).

Aquests actes mostren el pitjor de la nostra espècie, i no poden continuar perpetuant-se. Cal posicionar-se, sense pensar en els vots propis ni les "cadires", no poden continuar perpetuant-se. Per això des d’ERC (ESQUERRA-AM) tornarem a posar veu als que no en tenen, cap tradició o espectacle pot comportar el patiment animal. La tortura no pot tenir cabuda a la nostra ciutat. Sant Boi ha de ser amic de tots els animals, cal reivindicar que el maltractament animal ha de ser zero.

Rosa Berrio

5 de Juny, dia per recordar la nostra responsabilitat amb el Medi Ambient

‘Even if I knew that tomorrow the world would go to pieces, I would still plant my apple tree.’ Martin Luther King, Jr

El Dia Mundial del Medi Ambient ens hauria de servir per reflexionar, i prendre consciència de la importància de plantejar-nos la nostra vida individual i col·lectiva, de forma sostenible. Però aquest dia també hauria de ser una eina per promoure l’atenció i la acció política en relació al Medi Ambient. 

Existeix un concepte, la petjada ecològica, que valora  l'impacte de l'activitat de la nostra espècie sobre el medi. Aquest valor s’expressa mitjançant hectàrees de terreny que és necessari per l’activitat ‘humana’ (per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a produir i consumir tot tipus de productes, etc).  El seu principal objectiu és avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat model de vida i, conseqüentment, del seu grau de sostenibilitat. La clau és el cost que cada un de nosaltres representem pel planeta. Sense reduir la nostra petjada ecològica no aconseguirem minvar la sobreexplotació i la destrucció que pateix el planeta. Conservar l’entorn natural i les condicions ambientals adequades per mantenir la vida de tots els éssers vius ha de ser una prioritat, i és una responsabilitat col·lectiva de tots nosaltres.

Des de fa temps som molts el que a Sant Boi demanem intervenir en la política, i molt especialment, en la presa de decisions que es portin a terme. Tenim molt a dir en el model social, econòmic i territorial de ciutat. Així doncs el govern municipal que ens hauria  d’acompanyar, hauria de ser proper, transparent, honest, al servei de les persones, amb un projecte de ciutat clar i compartit amb les persones que hi vivim. En hauria de permetre exercir la nostra corresponsabilitat com agents actius a l'hora de definir el model de ciutat i societat que volem.

El territori del nostre municipi inclou més d’un 50% de sòl agrari i forestal. Però no sempre la nostra consciència col·lectiva ens fa entendre la gran responsabilitat que això comporta. Ens hem d’esforçar per tenir cura del nostre entorn natural, no només  cal preservar-lo, sinó també posar en valor la seva existència. La nostra ciutat no pot oblidar la gran sort de gaudir d’aquests espais. Hem de lluitar perquè el govern municipal en els seus projectes tingui clar que les persones de Sant Boi volem no només un entorn natural cuidat, sinó que creiem que el nostre present i futur està lligat a aquest. El sòl agrari i forestal ens aporta nombrosos beneficis, entre ells , per exemple, el benefici econòmic (producció agrari de qualitat i proximitat, turisme, etc), el  benefici social (crear llocs de feina, autonomia alimentària, espai pel lleure,etc) i el benefici ambiental.

  

Però a Sant Boi, el nostre entorn natural està en risc?. Sí, sempre que aquells que ens governen es centrin en fer-se la fotografia oportunista mentre fan servir paraules buides de contingut, però no exerceixin la responsabilitat real per la que han estat elegits. 

Com a mostra de les situacions de risc o problemes que patim a la nostra ciutat enumeraré algunes: 

• La ciutat no pot acabar de forma abrupta al costat d’espais que necessiten certa protecció, com poden ser zones agrícoles o espais naturalitzats. Per això la lluita per mantenir  la zona de la Parellada  com a espai de transició entre la ciutat, el nucli antic, i l'espai no construït com ho són el riu i el Parc Agrari és vital per un model de ciutat sostenible. I alhora determina la protecció de la façana històrica de la ciutat, tal i com recomana la carta del paisatge del Delta del Llobregat.  Per garantir un present i un futur sostenible moltes persones defensem i volem una Parellada verda, que esdevingui un espai de trobada, on es pugui practicar esport, passejar i que faci d'avantsala al riu i al nostre espai agrari.

•  La connexió amb la línia de Molt Alta Tensió (MAT) és un altre perill que planeja per sobre de la nostra ciutat. Oposar-nos a que es realitzi mitjançant línies aèries serà una gran lluita, que s’haurà de sumar a la de continuar exigint soterrament de les línies elèctriques aèries del municipi, i el trasllat de la central de la FECSA.

• Lluitar perquè es faci el desmantellament de  les antenes ubicades en edificis habitats i en zones properes a espais sensibles i habitatges, i alhora posar els mitjans per  rebutjar a la Llei General de Telecomunicacions espanyola,que treu l’autonomia local, deixant indefensa a la ciutadania davant les operadores de telefonia. Caldrà reobrir el debat ciutadà sobre el desplegament de la telefonia mòbil a la nostra ciutat, i així realitzar un planejament adequat per ubicar les antenes de telefonia que garanteixin el servei a tota la ciutat.

• Per fer la despesa elèctrica pública de la ciutat més sostenible cal lluitar perquè el govern municipal doni un impuls real a l’instal·lació sistemes d’energies renovables per garanteixin  l’autosuficiència de la xarxa elèctrica dels equipaments municipals i d’enllumenat públic.

• La defensa de l'activitat agraria en condicions adequades, ja que sense una pagesia activa el Parc Agrari del Baix Llobregat tindria greus problemes per sobreviure donat que són els que en tenen cura.

• Fer una gestió ètica pel control de la fauna salvatge  situada a les zones d’entorn natural, i al sòl urbà. És a dir fent servir mètodes incruents, i treballant la superpoblació de determinades espècies amb una visió global que permeti reduir-la de forma sostinguda.

• Defensa de les zones rústiques que són explotades per desenvolupar activitats que determinan el seu greu deteriorament. Com exemple a la zona del Fonollar on trobem que s'està desenvolupant una activitat de mineria a cel obert, d'extracció i tractament d'àrids per a la variant-autovia que circumda Sant Boi, i hi ha una ocupació per part d'una empresa Panasfalto que aboca residus asfàltics sense tractar.  Aquesta zona és al limit entre la ciutat i l'entorn natural, així doncs no hauria de tenir aquest tipus d'activitat, s'hauria de  restaurar i integrar a la muntanya de Sant Ramon. 

Fotografia de J.M Cervelló (via FB)

En totes aquestes lluites tots nosaltres som agents actius, serà la nostra unió la que determinarà un canvi de model cap a un de nou que vetlli per un desenvolupament realment sostenible i equitatiu, que garanteixi un present i un futur millor no només de la nostra ciutat sinó de tot el planeta.

El neixement de l'actual RMAC Sant Boi i els seu futur

Al juny de 2007 vaig tenir el primer contacte directe, i sense cap barrera, amb l’interior del Refugi d’Animals de Companyia del nostre municipi, de Sant Boi de Llobregat, aquest fet va ser possible perquè durant el període 2007-2011 vaig ser la regidora de Salut Pública. No puc descriure amb paraules les sensacions, els sentiments i les emocions que aquesta primera visita em va generar.

L’espai era tot moll, just havien acabat la ‘tasca’ de netejar i desinfectar les instal·lacions. La neteja, com donava massa feina treure els gossos de les gàbies, es realitzava amb la majoria d’animals a l’interior. Estaven tots xops. Vaig pensar com algú ho permetia. Com el responsable polític anterior ho havia permès? 
No vaig necessitar fer un gran esforç per veure que la gestió no era l’adequada, que el benestar dels animals no era una prioritat, i que de fet el tracte que rebien era deplorable. 

D’aquell primer dia tinc a la memòria moltes imatges, d’entre totes una sobresurt. En una de les gàbies hi havia un cadellet blanc, amb el pèl una mica llarg que agonitzava. Vaig fer el que qualsevol persona amb una mica d’empatia hauria fet, demanar perquè aquest gosset no estava rebent l’atenció veterinària que necessitava?. La resposta no podria haver-me semblat més terrible, aquell dia no tocava que cap de les veterinàries que atenien als animals passés. El següent que vaig demanar que fos atès immediatament, i se m’informés de quin era l'estat del cadell. L’atenció va arribar tard, i el gosset no va sobreviure. 

La realitat que tenia davant era horrible. Els gossos malvivien en gàbies, i en els moments de més 'ocupació' aquestes gàbies individuals tenien més d’un animal. Els gats vivien tancats en una mena de gàbia que ocupava un racó, estaven just al costat dels gossos, amb el patiment i estrès conseqüent. El sol era una il·lusió per a gossos i gats. Si bé l’espai tenia un pati bastant gran els gossos no podien gaudir d’ell ja que no entrava dins de les tasques habituals deixar als gossos lliures. No hi havia espai per la recepció dels animals, ni un despatx adequat per fer les adopcions. Tampoc hi havia un espai habilitat per cadells i gatets, o animals ferits, malalts o en recuperació. La zona de quiròfan feia por. No hi havia cap espai per la higiene dels animals. Abans d’entrar al refugi aquell dia sabia que tindria molt feina a fer, però mai hauria pensat que fos tan difícil.

Foto 2

Les dades no enganyaven, el darrer any (el 2006) havien estat adoptats 41 gossos i 11 gats. El cost total del manteniment del refugi eren més de 60.000€/any. No sóc de posar preu a la vida, però si tinc la creença de que l’estalvi és la clau de la bona gestió sumat a l’eficiència i l’eficàcia dels serveis públics. Així doncs el punt de sortida era depriment:  

• El Refugi, era un espai tancat al públic (és a dir sense horari d’atenció al públic), on el benestar dels animals era mínim, i no era una prioritat, de fet Sant Boi estava adherit a la moratòria que permetia sacrificar animals sans, és a dir sense cap motiu humanitari. 
• Les dades d’animals adoptats depriments (un total de 52 animals)
• No hi havia voluntariat, en un moment que la majoria d’espai similar el tenien.
• La seva eficiència i eficàcia molt millorable.

La qüestió és que a l'any 2010, 3 anys després d'iniciar el projecte que transformaria l'espai en el RMAC Sant Boi, gràcies a tota la tasca desenvolupada es va aconseguir:

• Priorització del benestar animal, només se sacrificava per raons humanitàries. Ja no formavem part dels Ajuntament que continuaven adherit a la moratoria per continuar sacrificant.
• Increment d'adopcions, per exemple al 2010 dels 1016 animals que van entrar al refugi, van sortir 981. 
• Reducció de la despesa de gestió gràcies a l'actualització del conveni amb Santa Coloma de Cervelló i l'acord d'un nou conveni amb l'Ajuntament de L'Hospitalet (la suma total dels dos convenis 2010 136.753,42€ 2011 172,000€. Actualment el conveni de L'Hospitalet s'ha perdut.

El projecte va ser ideat per desenvolupar-lo en dues etapes. L'execució de la primera etapa va durar tres anys. Les actuacions es van centrar en adaptar l’espai i incrementar-lo. I alhora abrir-lo a la ciutadania.

• Ampliació per aconseguir un nou pati, sense gàbies però amb cobert parcial, que es destina als gossos que porten més temps.
• Adaptació del pati interior (foto2) per permetre que els gossos estiguin en grup. Les antigues gàbies sense porta fan refugi.
• Construcció de la nova gatera situada lluny del pati principal dels gossos. Amb un espai interior i un pati exterior.
• Adaptació un dels espais com zona de bany, i col·locació de gàbies d'hospitalització per animals en situacions delicades (massa petits, recuperant-se...).
• Creació un espai pels treballadors de l’empresa o entitat que portés el refugi. En aquest cas, haig d’agrair la col·laboració d’en Josep Maria Cervelló (regidor de Medi Ambient i Entorn Natural en aquell moment) ja que des de la seva regidoria es va cedir un mòdul prefabricat.
• Adaptació d’un espai com a despatx per realitzar els diferents tràmits, i tasques administratives.
• Reorganització de la resta d’espais.
• Inici del voluntariat al  RMAC durant l’any 2009. En el període de 2009-2011 van ser quasi 400 persones les que van col·laborar com a voluntaris, fent una tasca indescriptible. Sense els voluntaris el projecte no hauria arribat tan lluny.
• Potenciar els convenis amb altres ajuntaments.

Però és necessari continuar desenvolupant el projecte per assegurar el futur del RMAC, un espai obert a la gent de Sant Boi, que permeti desenvolupar xerrades, tallers, cursos entre d'altres activitats i alhora permeti a gossos, gats i altres animals gaudir d'una segona oportunitat. 

Ja al 2010-2011 es va començar realitzant petits programes realicionats amb Activitats Assistides amb animals i Teràpies Assistides amb animals. I ara és el moment de desenvolupar la segona etapa, per garantir aquest futur les propostes són: 

• Ampliar el Refugi Municipal d’animals de companyia (RMAC) com a mínim en tres vegades la seva mida actual per garantir un servei adequat tant als animals allà recollits com a les persones que en facin ús. 
• Vincular taller formatius al RMAC relacionats amb teràpies assistides amb animals, cuidador de nuclis zoològics, auxiliar tècnic de veterinària i altres similars. 
• Educar per a la convivència entre persones i animals, vinculant tallers, activitats o campanyes al RMAC, a altres àrees adequades o a mitjans de comunicació. 
• Crear un equip de voluntariat específic per participar en activitats relacionades amb les teràpies i activitats assistides amb animals.
• Crear un programa específic municipal d’ajuda per a persones en una situació temporal o permanent que els impedeix garantir la cura adequada dels seus animals de família. 
• Vetllar per una bona gestió del RMAC que inclogui l’increment de convenis amb altres municipis del Baix Llobregat. 
Fer una bona coordinació del voluntariat animalista.
• Promoure activament l’adopció i la tinença responsable d’animals. 




Propostes incloses al Programa Electoral 2015-2019 d'ERC de Sant Boi. 




Per veure totes les propostes Benestar Animal: http://www.nousantboi.cat/