5 de Juny, dia per recordar la nostra responsabilitat amb el Medi Ambient

‘Even if I knew that tomorrow the world would go to pieces, I would still plant my apple tree.’ Martin Luther King, Jr

El Dia Mundial del Medi Ambient ens hauria de servir per reflexionar, i prendre consciència de la importància de plantejar-nos la nostra vida individual i col·lectiva, de forma sostenible. Però aquest dia també hauria de ser una eina per promoure l’atenció i la acció política en relació al Medi Ambient. 

Existeix un concepte, la petjada ecològica, que valora  l'impacte de l'activitat de la nostra espècie sobre el medi. Aquest valor s’expressa mitjançant hectàrees de terreny que és necessari per l’activitat ‘humana’ (per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a produir i consumir tot tipus de productes, etc).  El seu principal objectiu és avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat model de vida i, conseqüentment, del seu grau de sostenibilitat. La clau és el cost que cada un de nosaltres representem pel planeta. Sense reduir la nostra petjada ecològica no aconseguirem minvar la sobreexplotació i la destrucció que pateix el planeta. Conservar l’entorn natural i les condicions ambientals adequades per mantenir la vida de tots els éssers vius ha de ser una prioritat, i és una responsabilitat col·lectiva de tots nosaltres.

Des de fa temps som molts el que a Sant Boi demanem intervenir en la política, i molt especialment, en la presa de decisions que es portin a terme. Tenim molt a dir en el model social, econòmic i territorial de ciutat. Així doncs el govern municipal que ens hauria  d’acompanyar, hauria de ser proper, transparent, honest, al servei de les persones, amb un projecte de ciutat clar i compartit amb les persones que hi vivim. En hauria de permetre exercir la nostra corresponsabilitat com agents actius a l'hora de definir el model de ciutat i societat que volem.

El territori del nostre municipi inclou més d’un 50% de sòl agrari i forestal. Però no sempre la nostra consciència col·lectiva ens fa entendre la gran responsabilitat que això comporta. Ens hem d’esforçar per tenir cura del nostre entorn natural, no només  cal preservar-lo, sinó també posar en valor la seva existència. La nostra ciutat no pot oblidar la gran sort de gaudir d’aquests espais. Hem de lluitar perquè el govern municipal en els seus projectes tingui clar que les persones de Sant Boi volem no només un entorn natural cuidat, sinó que creiem que el nostre present i futur està lligat a aquest. El sòl agrari i forestal ens aporta nombrosos beneficis, entre ells , per exemple, el benefici econòmic (producció agrari de qualitat i proximitat, turisme, etc), el  benefici social (crear llocs de feina, autonomia alimentària, espai pel lleure,etc) i el benefici ambiental.

  

Però a Sant Boi, el nostre entorn natural està en risc?. Sí, sempre que aquells que ens governen es centrin en fer-se la fotografia oportunista mentre fan servir paraules buides de contingut, però no exerceixin la responsabilitat real per la que han estat elegits. 

Com a mostra de les situacions de risc o problemes que patim a la nostra ciutat enumeraré algunes: 

• La ciutat no pot acabar de forma abrupta al costat d’espais que necessiten certa protecció, com poden ser zones agrícoles o espais naturalitzats. Per això la lluita per mantenir  la zona de la Parellada  com a espai de transició entre la ciutat, el nucli antic, i l'espai no construït com ho són el riu i el Parc Agrari és vital per un model de ciutat sostenible. I alhora determina la protecció de la façana històrica de la ciutat, tal i com recomana la carta del paisatge del Delta del Llobregat.  Per garantir un present i un futur sostenible moltes persones defensem i volem una Parellada verda, que esdevingui un espai de trobada, on es pugui practicar esport, passejar i que faci d'avantsala al riu i al nostre espai agrari.

•  La connexió amb la línia de Molt Alta Tensió (MAT) és un altre perill que planeja per sobre de la nostra ciutat. Oposar-nos a que es realitzi mitjançant línies aèries serà una gran lluita, que s’haurà de sumar a la de continuar exigint soterrament de les línies elèctriques aèries del municipi, i el trasllat de la central de la FECSA.

• Lluitar perquè es faci el desmantellament de  les antenes ubicades en edificis habitats i en zones properes a espais sensibles i habitatges, i alhora posar els mitjans per  rebutjar a la Llei General de Telecomunicacions espanyola,que treu l’autonomia local, deixant indefensa a la ciutadania davant les operadores de telefonia. Caldrà reobrir el debat ciutadà sobre el desplegament de la telefonia mòbil a la nostra ciutat, i així realitzar un planejament adequat per ubicar les antenes de telefonia que garanteixin el servei a tota la ciutat.

• Per fer la despesa elèctrica pública de la ciutat més sostenible cal lluitar perquè el govern municipal doni un impuls real a l’instal·lació sistemes d’energies renovables per garanteixin  l’autosuficiència de la xarxa elèctrica dels equipaments municipals i d’enllumenat públic.

• La defensa de l'activitat agraria en condicions adequades, ja que sense una pagesia activa el Parc Agrari del Baix Llobregat tindria greus problemes per sobreviure donat que són els que en tenen cura.

• Fer una gestió ètica pel control de la fauna salvatge  situada a les zones d’entorn natural, i al sòl urbà. És a dir fent servir mètodes incruents, i treballant la superpoblació de determinades espècies amb una visió global que permeti reduir-la de forma sostinguda.

• Defensa de les zones rústiques que són explotades per desenvolupar activitats que determinan el seu greu deteriorament. Com exemple a la zona del Fonollar on trobem que s'està desenvolupant una activitat de mineria a cel obert, d'extracció i tractament d'àrids per a la variant-autovia que circumda Sant Boi, i hi ha una ocupació per part d'una empresa Panasfalto que aboca residus asfàltics sense tractar.  Aquesta zona és al limit entre la ciutat i l'entorn natural, així doncs no hauria de tenir aquest tipus d'activitat, s'hauria de  restaurar i integrar a la muntanya de Sant Ramon. 

Fotografia de J.M Cervelló (via FB)

En totes aquestes lluites tots nosaltres som agents actius, serà la nostra unió la que determinarà un canvi de model cap a un de nou que vetlli per un desenvolupament realment sostenible i equitatiu, que garanteixi un present i un futur millor no només de la nostra ciutat sinó de tot el planeta.